No saludar és com fer veure que no hi ha ningú més; és ignorar tothom, és reconèixer implícitament que nosaltres i les nostres circustàncies són l'únic que ens interessa.
Què us costa saludar, collons? És gràtis! Estic fins a la goma dels eslips d'entrar en un establiment, dir 'bon dia!' i que ningú respongui. Només la reacció mandrosa d'algú que amb la mirada et transmet la idea que l'estàs incomodant (a cagar, home!). Potser ens ho hauriem de fer mirar. Aillar-nos, protegir-nos de tothom, malfiar-nos preventivament, només ens farà enmalaltir col·lectivament.
Mentrestant, vet aquí un monument d'homenatge als qui em saluden, tot i no conèixer-me.
Holaaaa!
4 comentaris:
Jo encara diria més: respon collons!
No a tothom li agrada prendre la iniciativa però quan algú altre ja ho ha fet seguir la corrent és ben fàcil... ni que sigui per evitar que l'altre es mori de vergonya! I com a mostra, dos botons:
Una coneguda va entrar a un vagó de metro i va dir "bon dia". Ningú va respondre. Bé, de fet sí, amb mirades de "aquesta no hi toca". Des de llavors no saluda mai enlloc.
Una altra, no només va saludar al vagó de metro sino que després hi va afegir: "ai perdó".
Ja se sap els excessos, (i també en les salutacions) mai han estat bons!
Si algú no el saluda a l'ascensor faci com jo: deixi anar un pet i faci que conegui l'aroma del menyspreu.
No m'estranya que a la seva coneguda no la saludés ningú al metro. El més habitual al metro és que després d'un "bon dia" hi vingui un "disculpin les molèsties és millor demanar que robar" i és clar, la gent ja no se'n refia.
Hola, bona tarda.
Publica un comentari a l'entrada