Bona "personeta"

Fa 364 dies em vaig convèncer que no tornaria a fer la performance d'acomiadar-me beatíficament de tots els companys de la feina, inclosos els imbècils. "Saludaré només aquella gent collonuda (que també em rodeja) i als altres, que els bombin!"- vaig dir-me. Però hi he tornat. Com una bèstia rastrera he donat la mà i he desitjat bones festes, fins i tot a persones que, -diguem-ho clar-, em provoquen descomposició de ventre. Deu ser el refotut esperit nadalenc, un impuls atàvic que ens empeny a reconciliar-nos (ni que sigui en aparença) fins i tot amb els retardats i pertorbats mentals que ens torpedinen el dia a dia.

D'aixonses... : Bon Nadal, malparits!

Un àngel endimoniat.

I ara què faig?

Bé, el cas és que després de 32 anys pensant que era una persona intel·ligent i agraciada amb un talent superior al de la mitjana m'he adonat que, malauradament, res d'això no era més que una il·lusió. En realitat, per molt que em faci mal, m'assemblo més a aquells mediocres horribles a qui odio que no pas a aquells personatges dotats de grans qualitats artístiques als qui volia assemblar-me.

Sóc gris. Sóc mediocre.

I ara què?
He de revisar tot el que tinc i tot el que vull?
He de canviar de feina?
¿I en aquest cas, quina feina seria prou mediocre per a mi tenint en compte que ara em dedico a escriure parides que després surten per la ràdio i per la tele?

Si us plau, ajudeu-me.
Espero consells brillants, que de mediocritat ja vaig prou servit.

Inclinació genètica?

De la mateixa manera que els homes amb més facilitat per a l'exaltació de les gràcies femenines, tendeixen a treballar en el sector de la construcció i que els cleptòmans professen predilecció pel Corte Inglés, molts pakistanesos es polaritzen sorprenentment al sector del butano. Deu ser a causa d'uns sous tan volàtils com el gas de les bombones. (...) Ara que, i si és per una questió de caràcter genètic...?

Monges Fugit

No us sé dir el perquè, però fa dies que em pregunto si en la nostra societat actual, encara es fan monges (...!) Amb aquesta idea al cap, vaig mirant al meu voltant les dones -més o meys joves- que passen pel carrer i... no en veig cap que me l'imagini apartant-se de la vida mundana per entregar-se al servei a Déu. Feu la prova: a que no veieu ni una sola dona que us la imagineu fent-se monja?
(Prometo parlar d'això al meu psicòleg a la pròxima visita; "s'hu juru!")

Homo Pecatorum.

"T" da Cuén?

Us heu adonat que fa temps que no hi ha hagut cap novetat a la pàgina? Voliem saber què passa quan abandones un Blog en l'immensitat del ciberespai sense provisions ni gepeessa. Si es mor o no. Si es degrada com les fotos antigues. Si fa una mutació espontània... Però no, no passa res. Internet és com un inmens congelador: els únics canvis es produeixen quan hi fiques o treus alguna cosa. Mentrestant... només fredor. Brrrrrrr!!!
Bones Festes i tal!

Homo Hivernalis