MERDA, MERDA, MERDA, MERDA, MERDA,
"........MIGDIADA........."
MERDA, MERDA, MERDA, MERDA, MERDA...
(i així fins l'hora d'anar a dormir)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
"...us parlem des de l'ull mateix de l'huracà..."
Vendavaaaal d'humor
ON AIR
"...us parlem des de l'ull mateix de l'huracà..."
SELECCIÓ GOURMET
Arxiu del Blog
-
▼
2007
(88)
-
▼
01
(44)
- De la Wikipedia a la Frikipedia
- MOMENT BAIX (o "Les mates em maten")
- Danuta a la sabana
- Ja no es fa música com la d'abans
- wikipedia = wikimerda
- Prediccions
- NO TE GANA I AMB RAÓ
- CAIXA FORTA INVIOLABLE
- IPC SON LAS SIGLAS D'UN GRUP DE HEAVY
- Com avança tot!
- TOT ÉS PUBLICITAT
- A buenas horas...
- CLIMA TROPICAL
- Corrents de pensament confrontades? O potser compl...
- De tomo i...
- Ja a la venda!
- CURRY QUE TE PILLU
- Diner podrit
- QUAN SEREM GRANS
- Si us plau.
- SEGUR (... no?)
- SALUDA, COLLONS!
- L'anticrist ja és aquí!!!!!!!!!!!
- ja se entrar al blog
- Una de les fotografies més desagradables que he vi...
- A veure si les paraules se li tornaran en contra...
- Desjjde Santurrrffe a Bilggaoo hgrrrtt!!
- Educar bé.
- Més sushi i menys prozac
- Una pregunta tonta
- Neandertals, on sóu?
- Perduts per l'estètica
- Endevinalla paquiderma
- Julieta, oh, Julieta
- Ni pessimistes ni trascendents
- Autocrítica
- Esperança: petit poema visual en escala de grisos
- Pessimisme i redempció: petit poema visual en dos ...
- Tinc pels . I què?
- Recordatori
- Perquè?
- Risc
- Demolició
- Feliç 2007 a tothom
-
▼
01
(44)
Autoria:
"QUAN PIXES AMB EL VENT EN CONTRA, ET MULLES LES SABATES"
.
La Bacca és Sega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la Bacca tota sola. És Sega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la Bacca és Sega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
més no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
5 comentaris:
M'agrada la seva fina ironia. (Pq. el poema que parla d'esperança, no?)
En tinc un que parla d'esperança, el penjaré aquesta nit, després de foter-me tres birres.
Ui, poesia... Aquest blog s'està posant massa trascendental.
Joan Brossa ploraria d'emoció si encara tingués ulls a les conques.
Potser ploren els dos cucs que ara hi deuen viure...
Publica un comentari a l'entrada