11 de gener 2007

Més sushi i menys prozac


Doncs després d'esperar tot el matí ha arribat l'hora de dinar i ara em sento més ple que mai, en sentit no només gàstric sino també emocional. És realment sorprenent com els nostres dos plans aparentment contraposats, cos i ànima, poden arribar a compenetrar-se (podeu llegir sobre això al llibre "Alimentación emocional" de Isabel Menéndez Álvarez). Van tan lligats menjar i sentiment que un bon àpat ens alegra la vida i una menja deficient no només ens fa patir físicament sino que també ens desinfla l''anim. En la jerarquia dels grans aliments ansiolítics, a una distància prudencial de l'alcohol, la xocolata, el jabugo i el conill, col·locaria el sushi, en concret les seves varietats maki i nigiri. Pel peix? No! Ho dic per aquell arrós aglutinat amb una mescla explosiva de vinagre d'arrós, sucre i certa alga de la que no en recordo el nom. És una de les delícies més gustoses de la gastronomia mundial (versió mileurista, of course, desconec la gastronomia dels dosmileuristes, tresmileuristes o infiniteuristes). El peix, que segons es tracti d'una o altra varietatd de sushi, pot anar dins o a sobre de l'arrós, es converteix, pel meu gust, en un actor secundari que mai desentona i sense el qual l'espectacle no seria el mateix. Hi haurà qui digui que aquí l'actor secundari és l'arrós, però personalment no puc estar-hi gens d'acord. Arrós al poder!
La degustació d'un bon nigiri darrere l'altre és un els plaers sensitius més próxims a la felicitat que he pogut experimentar en els meus 32 anys de vida.
En definitiva, que després de posar-me com un bacó al buffet lliure giratori la vida em sonriu i em vindria de gust fer una migdiada feliç i reparadora que m'ajudés a fer la digestió. Això, o escriure alguna bejanada i penjar-la a L'ull de l'huracà.
Com haureu deduït a aquestes alçades he hagut de decidir-me per la segona opció.
Podeu tastar les delícies del fast food oriental (que no japonés, els amos del restaurant són xinesos), a Kirin, al carrer Aragó 231 (amb un look de xino de certa categoria o de japonés de poca volada, segons es vulgui veure) o també a Ronda Universitat, 20 (més nou i més maco, per si hi vas amb un "ligue" a qui li agradi la decoració més "fashion")
És una recomanació de L'Ull de l'huracà en ple.

Bon profit.

6 comentaris:

L'huracà pensador ha dit...

Dedueixo que el seu organisme li reclama més hidrats de carbono que proteines (més arroç que peix). Faci's unes anal·lisis de sang i d'orina, per descartar una carença de nutrients.

Un consell: tasti un restaurant balinès i flipi! A Barcelona n'hi ha un a Montjuich, molt autèntic (i mega kisch)

Anònim ha dit...

A mi m'han ofert d'anar a un japonès però malauradament encara no he pogut provar-ho.

A veure si a la propera vegada tinc més sort!

L'huracà pensador ha dit...

Marina, cuidi's.
Reforci el seu sistema inmunològic i veurà com a la pròxima ocasió, per fi podrà "tocar el cel amb les mans".

Questionaire ha dit...

A Casa Muyo (Consell de Cent, cantonada Roger de Llúria) també s'hi menja bé. Malauradament, des que van canviar la decoració i els colzes ja no s'enganxen a les taules que ja no és el mateix.

Senyor Giménez ha dit...

Acostuma a passar. Si vols que els colzes se li enganxin ben fort a la taula mentre es cruspeix uns fideus o un maki pot anar a Sushi Ya, al carrer de Quintana (al costat del carrer Ferran).

Unknown ha dit...

Em sento com en un reportatge de Silenci!!!

El Kirin del carrer Aragó em porta molt bons records. Va ser el primer japonés al que vaig anar a Barcelona, i hi vaig riure molt i de gust (allà va néixer el curt maleït Telaraña de amor, que una de les seves protagonistes no vol que es penji al Youtube).

Si el que volen és un rotatori bé de preu i qualitat acceptable, el San Shirou d'avinguda Tarradellas 118 és una gran opció.

Si es decanten per plat i es volen atipar per qüantitat mòdica, a més d'un servei excel·lent, els recomano la meva perdició: el Fujiyama del carrer José Estivill 34.