Fins aviat!

Els companys m'han regalat aquest llibret.

Com devien saber que volia llegir-lo?

Avui deixo el Grup Flaix, i ja sabeu que ho faig amb sentiments contradictoris: la fama i els diners que m'esperen es veuen una mica eclipsats per la tristor de deixar enrere l'etapa professional i personal més important de la meva vida.
En aquests anys hi hagut de tot, en totes les vessants, però ara només em venen al cap les coses bones, vés que ben dissenyat està el cervell humà. Ja us ho he dit més d'un cop i ho repeteixo: us estimo huracanets.
Encara que, evidentment, la meva aportació a aquest blog serà la mateixa que fins ara. Perquè ara és quan deixem de ser companys per ser de manera indiscutible, molt més: amics.
Us miraré des del meu tro, però amb benevolència. Perquè no sé que teniu, cabrons i cabrones, però us feu estimar.


GRÀCIES PER TOT!!!!

La polideta vermella i els 3 gossets

Ahir vaig llegir una "notícia": un autor ha reescrit tots els contes infantils en versions políticament correctes per no ferir sensibilitats. Així, per exemple: la caputxeta duia a la cistella "llaminadures baixes en calories i sodi"; o quan el caçador apareix per ajudar-la, la nena li espeta: "Sexista! Que et penses que una dona i un llop no poden solucionar els seus problemes sense un home?".
D'altra banda, a una escola anglesa han decidit susbstituir els clàssics 3 porquets, per tres gossos, ja que consideren (alumnes i mestres) que podria ferir la sensibilitat de la comunitat musulmana, tot i que aquesta ja s'ha manifestat dient que ho troben totalment absurd.
I jo em pregunto: és això una tècnica de màrqueting per tornar a popularitzar els contes infantils de tota la vida? Són els anglesos una colla de dropos sense feina? Es queixarà el sector porcí per aquesta pèrdua de protagonisme? Sortirà algú en defensa dels drets del llop, tan maltractat pels contes? No és sexista, acusar de sexista a algú que intenta ajudar pel fet de ser home? Tenim problemes per detectar la línia que separa el respecte de la més absoluta estupidesa? No hauria estat molt més divertit i instructiu fer la versió políticament incorrecte?

L’ull de l’huracà: l’assot dels mediocres i dels fills de puta

AVÍS INICIAL: si no entens de què va aquest missatge és que no va adreçat a tu.

Sembla que es confirma: l’Ull de l’Huracà és el dimoni, el “putu” anticrist.

Estem agafant mala fama perquè posem nerviosos els mediocres, posem nerviosos aquells que en comptes d’estar preocupats per tirar endavant les coses amb il·lusió, professionalitat i amb respecte per la feina dels altres només es preocupen per mantenir les seves parcel·les de poder ben acotades i protegides de qualsevol influència externa, només es preocupen de quedar bé davant dels superiors i mantenir el seu culet de mico lliure de cap perill.

Els mediocres que ens envolten no volen aire fresc, prefereixen respirar la pudor de les seves pròpies flatulències. I, vés que et diré, molt millor, perquè tard o d’hora s’enverinaran amb la seva pròpia merda i moriran d’una manera lenta i dolorosa.

Sembla que ara és el temps dels espietes, dels llepaculs i dels xupapolles, però com diu un gran amic: al final, la veritat, sempre triomfa.

Jo abans em resistia a creure’l, però ara hi tinc fe. Perquè només creiem en allò en què necessitem creure, i ara vull creure en això: no podran amb nosaltres.

Mediocres del món, prepareu-vos. Ja tenim el forat del cul massa donat de sí com perquè ens feu mal. L’haureu de tenir molt grossa per aconseguir que ens caigui una sola llàgrima abans que ens donem la volta i us fulminem amb la mirada.

ARA, ANEM A PER VOSALTRES.

L’esperit de l’Huracà no morirà mai!

No digueu que no estàveu avisats.

Imatge en exclusiva

L'autor de "Montecristo", Doc Moriarty, del que fins ara en desconeixiem l'aparença, repassa la seva obra mentre es pregunta:
I AIXÒ HO HE ESCRIT JO?
Al fons de la imatge, el gremi de la crítica literària espera agotnat l'oportunitat propícia per atacar.

TOCANT ELS PEBROTS!

Hola amigosh. Shoy Mariano.
Eshtoy encantado con la reshpueshta que losh eshpañolesh de bien han dado a nueshtra convocatoria de manifeshtación.
"La gente pidió un cambio en la política antiterrorishta en una demoshtración de civishmo, de democracia y del ejercicio de un derecho de una manera tranquila y civilizada. Fue uno de losh eshpectaculosh mash bonitosh que he vishto en mi vida política."

QUINS PEBROTS!
(I quin mal gust... )

Diuen que avui en dia la música està fatal

Però què me'n dieu d'això?

Sortits de La Masia?

No necessita que legalitzin les drogues toves.

Els culpables de la catàstrofe del Challenger

Qualsevol temps passat no tenia perquè ser millor.

Acabada de sortir del prostíbul.

Un home avançat al seu temps

Perquè després diguin que Tamara Seisdedos és un "bitxu raru".
Més caràtules freaks aquí

El mite "on stage"

EL VALOR DELS CLASSICS.

Estimat senyor Montilla
Seré breu perque tinc feina. Aquesta setmana els trens han funcionat malament, el mòbil ha pujat de tarifes, no he fornicat (no problem) i els fanàtics del futbol blaugrana m'han taladrat l'orella. Ha sigut una setmana durísima per això li agraeixo que hagi desclassificat per fi els documents secrets de la Generalitat que fan referència als volums secrets del famós heroi català TEO. Fins ara TEO només anava al zoo, pero ara per fi tenim els altres volums que van ser sustrets i arxivats injustament a la guerra del perejil. Així senyor Montilla, agraeixo tenir entre les meves mans la trilogia Teo baixa al Raval, compost per "Teo pilla un cego de collons", "Teo passa farlopa" o "Teo fa de Xapero pels moros" i amb certa emoció he començat a llegir l'ultima gran obra "Teo li pilla un chungo al talego", una obra mestre de les lletres catalanes. En fi, aconsello per una major compresió de l'obra, començar per "Teo va tot pixat" i "Teo s'ha quedat penjat de tripi". Bon apetit.