Que m'estic fent gran és un fet inqüestionable, només cal mirar el meu DNI o fixar-se en les meves "arrugues d'expressió". L'únic dubte que tinc és si això m'està fent més savi o més idiota. És la meva fascinació per la senyoreta Julieta Venegas la que fa que m'ho pregunti. Fa només dos o tres anys hagués fugit espaordit (i de fet ho feia) d'un disc amb el seu nom a la coberta, però avui dia estic absolutament obsessionat no només amb les seves cançons (que no puc deixar d'escoltar) si no amb la seva persona. He arribat fins i tot a somiar que li demanava matrimoni i això sí que és preocupant perquè:
- Ni tan sols se m'ha passat mai pel cap demanar-li a la meva pròpia parella.
- Fins ara pensava que la Julieta era lesbiana.
- Quan he somiat amb una famosa ha estat per fornicar-la sense pietat, però mai per assumir un compromís a llarg termini que impliqui inevitablement (no us enganyeu pensant el contrari) una vida sexual avorrida, com a mínim amb la parella, és clar
Què en pensen vostès, senyores i senyors?
4 comentaris:
el matrimoni no és igual a una vida sexual avorrida.
el problema és la parella que ho deixa passar.
p.d: ah! jo no abaixaria la dosi d'alcohol setmanal!
El doctor Bolinches repetia aquesta sàvia reflexió sis cops cada nit a Sexe savi. Cada nit. Cada nit. Cada nit.
Darrerament també escolto les tornades hipnòtiques de la Venegas, mentre somio que sóc un explorador que es perd en la frondossitat de les seves celles a l'estil Kalho.
Imagini-se-la cagant, fent força i arrufant aquestes megacelles.
El mètode és infalibe. Si bo i així continua sentint el mateix cada vegada que sent allò de "Por eso me voooy..." faci's necròfil i opti per, hum... Lola Gaos?
Doncs ara que ho diu, fa cara d'anar una mica dura de ventre, deu fer molta força al "tualet". Ho provaré.
Per altra banda, Marina, vull casar-me amb vós.
Publica un comentari a l'entrada