Ser pares. La més gran de les responsabilitats. El projecte vital més transcendent que podem executar. Engendrar un fill és senzill (si la natura ens ajuda) i molt excitant, no cal dir-ho.
Ara: educar una criatura, ja són figues d'un altre paner. Educar bé, vull dir. Entre altres moltes coses, cal supervisar el seu joc i vigilar d'aprop amb qui, què i com juguen. Penseu, que darrere d'una joguina sempre hi pot haver els disseny d'un adult pervertit i malintencionat.
Ps.: A quina ment malalta se li pot haver acudit aquest giny?
7 comentaris:
Doni gràcies que és l'ànec Donald i no en Pinotxo!!!!!!
Valga'm Déu! No m'ho faci imaginar.
no tinc paraules...
Sr. Gimene: aplaudeixo el seu comentari.
Pel que veig ningú no va pujar al coche fantástico de 25 ptes el viatge.
Sinó, en recordaríeu el canvi de marxes.
Mooola!
D'on és la foto? De Wonderland?
Publica un comentari a l'entrada