19 de gener 2007

Diner podrit


Els diners, tenen raó? (temps per pensar) (...) (...) (...)
Us ajudaré amb un exemple: una persona té més raó quan ofereix un feix de diners? Convindrem que, 'no necessàriament'.
Quina estranya fascinació tenen els calers que ens fan empassar com qui s'empassa un Gelocatil els principis ètics, morals i professionals? (Vet aquí on em fa mal!). En l'àmbit laboral estic tip d'escoltar, ara més que mai, expressions del tipus: "el client sempre té la raó", "qui paga, mana", "tot/tothom té un preu", "els diners tot ho poden", "pagant, Sant Pere canta". I jo, fins fa poc encara argumentant raons... Però he assimilat la lliçó: "afarta'm i digue'm moro" (versió catana del més conegut: "ande yo caliente, ríase la gente"). O sigui, que si una cosa dóna calers, ja no m'importa res més.
(Algú em pot deixar 50€?)

6 comentaris:

Senyor Giménez ha dit...

Quina llàstima estar fets d'una altra pasta, una pasta que ens fa que no en tinguem prou amb la pasta. A sobre de putes volem que ens diguin que ens estimen, o encara pitjor, volem que ens estimin. La veritat és que lu nostru no és "d'eixe" món, o com amínim, d'aquesta època que ens ha tocat viure.
Fem coses txules, collons! (i fem-les amb dos collons, de pas)

L'huracà pensador ha dit...

Ése éh mi Gimene!!!

Questionaire ha dit...

El client no sempre té la raó: provi a fumar en un cinema, amic Gimene: o a entrar en una dicoteca amb calçat esportiu, o a tenir relacions sexuals en una mesquita afganesa i al·legui després que n'és client i té la raó...

Senyor Giménez ha dit...

Mr. Questionaire, qui parlava de la infal·libilitat del client era Mr. Huracà. Jo sóc un apologista del contrari. El client, sobretot quan parlem de la feina que m'ha tocat fer, mai té raó (a menys que jo sigui el client, és clar)

Unknown ha dit...

Evidentment, no he viscut els seus dilemes laborals. A la meva feina, el client MAI té raó.

Per altra banda, no conec cap contracte que inclogui una clausula amb la paraula ética. Mad world, que en diuen, però el que ens ha tocat viure.

Unknown ha dit...

Com diu en Hugh Laurie a la seva novel·la, El dinero en si no me gusta, pero el dinero compra cosas. Y a mi me gustan mucho las cosas.