Ja ho sé, no és per riure-se'n.
Només em mostro sorprès (i altament admirat) de les capacitats humanes.
Recordo també aquelles targetes de Nadal pintades amb els peus; un home desdentat que vaig veure per TV, que podia tocar-se el nas amb la punta de la barbeta; i a un neo-fakir de La Mancha amb el rècord mundial de pinzes d'estendre la roba... agafades a la pell de la cara!!!
Sense anar més lluny: jo mateix he escrit aquest article amb el cul...
4 comentaris:
M'agrada molt perquè la publicitat no enganya. No diu que cantin bé, diu "Así cantan", i cadascú que en faci la seva valoració.
I la veritat és que segur quie és una cant a l'esperança. Ara cada cop que en una série de la tele vegi algun metge fotent una traqueotomia amb un canivet de plàstic pensaré en ells.
Per cert: que no se n'adonen els guionistes d'aquestes séries que això de fer una traqueotomia amb material inadequat ja està massa vist?
A un episodi de l'estupenda "Me llamo Earl", el germà subnormal del protagonista li diu a un laringotomitzat que digui, a través del seu aparell "Luke, soy tu padre".
Ho diu en l'episodi pilot!!!
És una prova més de la inclusió de les minories discapacitades. En el fons, l'assumpte em recorda a les persones cegues a qui porten un museu i els fan grapejar una escultura d'en Botero.
Publica un comentari a l'entrada