Seré breu:
us heu adonat que amb la que està caient (i caurà), mai hem penjat cap comentari relatiu al serial tragico-còmic de l'Estatut?
Ningú ho ha trobat a faltar, probablement. Fins i tot, potser és d'agraïr. Per tant, giro pàgina i adreço els meus pensaments cap a qüestions més perentòries; m'en vaig a dinar i de camí m'aturaré a fer un "riuet".
3 comentaris:
Què vol que li digui, el cor no m'ho ha demanat encara. Em preocupa més el meu futur personal que el de Catalunya o el d'Espanya.
En definitiva: no sóc un patriota, però potser sí un idiota.
Què hi farem. A mi ja m'està bé ser el que sóc.
A mi és que em cansa el tema.
Si, si! i tant que cansa!
Només volia treure el tema, sense treure-'l. És un tic molt meu (rotllo globus sonda).
Publica un comentari a l'entrada