Ens estan encerclant, amics meus. Cada vegada, el cercle s'estreny més fort i aconseguiran que ens quedem indefensos davant l'enemic, llavors quan ens quedem despullats i desarmats serà quan ens hipnotitzaran i ens faran ser esclaus seus... o és que NO HO VEIEU ???? Reflexioneu d'una punyetera vegada... reflexioneu com reflexiona una cabra davant d'un bri d'herba a Mongòlia i arribareu a la conclusió, que cada password és un enemic. El primer password és amable, sensual i dòcil però, i el segon? T'enrecordaràs de la clau del segon? Val, pero, i del tercer? T'asseguro que del quart serà impossible... Admeteu-ho, abans que us n'adoneu la vostra vida serà un puto password que haureu oblidat i llavors començareu a plorar com una maleïda cabra enmig de Mongòlia, quan tot el que hagueu treballat al llarg de la vida quedi en mans d'una combinació penjada a la infinita xarxa de l'oblid.
6 comentaris:
Durant mooolts anys, vaig tenir un "puto password" catxondo triat per mi, al que li vaig tenir una gran estima, era com de la família. Però, un dia va venir un "puto informàtic" dolent (com a persona i com a informàtic) i va decidir canviar-me'l "por motivos de seguridad" per un altre, llarg i inhumà. Encendre l'ordinador mai ha tornat a ser el mateix... I sovint me n'oblido, collons!
Jo ja no sé quin cony de password tinc a cada lloc. I menys quan hi ha fotos de la Pataki guarrejant-se a la vora.
doncs compte
la segona part "la venjança del logging" es a prop.
Jo sempre faig servir el mateix, menys el que em va posar el puto informàtic, és clar. Ja sé que no és gaire segur, però què volen que els digui, tampoc és gaire segur oblidar-se'n.
per un mon sense passwords, digues no.
NO!
Publica un comentari a l'entrada