Avui he tingut una revelació important que vull compartir amb vosaltres... resulta que cada dia agafo el tren de les 8:30 i sempre arriba amb retard... per norma general succeeix que haig d'esperar el tren un mínim de 10 minuts amb el conseqüent mal rotllo i orelles de burro (el mensual val una pasta).
Però em pregunto... no serà que el tren arriba a temps i sóc jo el que visc en un espai-temps erroni.
O sigui, que en realitat el tren sempre arriba puntual i jo sóc qui cada dia porta un desfase temporal??? Ho veieu com jo o simplement creieu que he de cambiar de droga, o que he de fornicar més per tenir el cap més despejat? Respostes al blog.... el divendres sorteig d'un cap de setmana a Sant Boi.
3 comentaris:
Crec que aquestes reflexions venen donades per una situació de partida que no té res a veure amb l'espai i el temps: és vostè massa impacient. Deu minuts no són per tant. De fet penso que té sort, si el tren arribés a l'hora arribaria deu minuts abans a la feina i això sí que seria horrible. Si deixa de pensar en el retard com un contratemps i comença a pensar-hi com un avantatge els seus dubtes físics i metafísics s'alleujaran del tot. Canvii de perspectiva, miri el costat "the bright side of life". I si no pot, pensi en el nostre amic Delfín Quishpe, ell sí que està fotut.
Un consell: no revisioni El Gran Héroe Americano. Quedi's amb el record que en tingui. No viatji al passat. Descobrirà que la infància no és més que una mentida construida a partir de la inocència.
el tio de la foto està enganxat als psicotropics
Publica un comentari a l'entrada