Bona vida, llarga vida.

Jo avui, també em posaré transcendent:
Una frase en un article banal sobre els mètodes per mantenir l'aspecte jove, m'ha fet pensar en un vell conegut. La frase deia: "... segons un estudi, viure amb alegria endarrereix l'envelliment" (cosa prou obvia). M'ha vingut al cap un home entrat en la cincuantena per qui els últims tres anys han suposat una dècada. El Josep vital, alegre i dinàmic que vam conèixer, ara és una persona que surt d'una depressió, visiblement envellit, més canós i inflat per l'efecte dels medicaments.
És fotògraf professional dels de tota la vida i això de la revolució digital l'ha castigat fort: ha d'enfrontar-se a una maquinària de revelatge caríssima (més de 180 mil €) gairebé obsoleta i encara per acabar de pagar; la necessitat de fer un reciclatge professional i adaptar-se als ordinadors; passar de rebre clients que li demanaven consell expert a trobar-se un públic més jove que li diu què ha de fer i sovint menystenint els seus coneixements tècnics; veure que ja no pot tenir estoc de material fotogràfic, perquè els distribuïdors li fixen uns preus massa elevats mentre qualsevol "garrulo" ho sap trobar més barat per internet...
Està clar que la bona vida ens conserva l'aspecte i probablement ens allarga l'existència, però qui és que no es troba entrebancs que li deixen marques al rostre o a la salut?
Tot i que el Josep està trobant la manera de superar les dificultats, em solidaritzo amb la seva angoixa. Al capdavall, tots estem a mercè d'una revolució tecnològica i social tan vertiginosa, que em fa plantejar si de veritat arriba per facilitar-nos la vida.