skip to main | skip to sidebar

L'ULL DE L'HURACÀ

Vendavaaaal d'humor

14 de febrer 2007

Lu que fem amb temps lliure...

Un petit divertiment:
http://www.grapheine.com/bombaytv/v2/play.php?id=73796
Ho ha penjat: L'huracà pensador el dimecres, de febrer 14, 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

ON AIR

ON AIR
"...us parlem des de l'ull mateix de l'huracà..."

SELECCIÓ GOURMET

  • Berto Superstar
  • Tot esperant ... no sé què!
  • Massa preguntes?
  • Ronya Mortis
  • El Món està com una puta cabra!
  • Homo Erectus: diari d'un depravat
  • Les tribulacions d'un guionista
  • Germandat del Sant Garrí
  • Cansats des del néixer

Arxiu del Blog

  • ►  2009 (1)
    • ►  01 (1)
  • ►  2008 (2)
    • ►  09 (1)
    • ►  05 (1)
  • ▼  2007 (88)
    • ►  11 (3)
    • ►  10 (2)
    • ►  07 (4)
    • ►  06 (6)
    • ►  05 (1)
    • ►  04 (1)
    • ►  03 (8)
    • ▼  02 (19)
      • CADA COSA AL SEU LLOC
      • TV QUE MATA
      • Moral o inmoral?
      • Te doy con la Gillette Fusion
      • Moltes felicitats
      • Subhastes
      • Vols ser un súperheroi?
      • Lu que fem amb temps lliure...
      • El nou anunci d'Estrella
      • QUESTIÓ DE TEMPS
      • PUTOS PASSWORDS
      • Apocalypto... o Hematoadicto
      • Benvinguts a un blog sense política
      • la germana
      • Bona vida, llarga vida.
      • I aquesta setmana el número u de la llista és...
      • Dia sense mòbils
      • Compte que em poso trascendent
      • Això... és una èxit!
    • ►  01 (44)
  • ►  2006 (9)
    • ►  12 (5)
    • ►  06 (1)
    • ►  05 (3)

Autoria:

  • Esmore
  • L'huracà pensador
  • Senyor Giménez
  • blablabla

"QUAN PIXES AMB EL VENT EN CONTRA, ET MULLES LES SABATES"

.

La Bacca és Sega

Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la Bacca tota sola. És Sega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la Bacca és Sega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, més no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.