02 d’abril 2007
La Mar Salada
Els últims dies he escoltat reiteradament i molt d'aprop, grups (sobretot de noietes) que comentaven amb molta il·lusió la possibilitat de fer un creuer. Doncs bé: no tot són flors i violes; la mar té aigua. I de vegades es belluga! Si es dóna el cas, ni un contenidor de Biodramines us salvarà de trallar. (O de quelcom pitjor...)
23 de març 2007
Fins aviat!
Avui deixo el Grup Flaix, i ja sabeu que ho faig amb sentiments contradictoris: la fama i els diners que m'esperen es veuen una mica eclipsats per la tristor de deixar enrere l'etapa professional i personal més important de la meva vida.
En aquests anys hi hagut de tot, en totes les vessants, però ara només em venen al cap les coses bones, vés que ben dissenyat està el cervell humà. Ja us ho he dit més d'un cop i ho repeteixo: us estimo huracanets.
Encara que, evidentment, la meva aportació a aquest blog serà la mateixa que fins ara. Perquè ara és quan deixem de ser companys per ser de manera indiscutible, molt més: amics.
Us miraré des del meu tro, però amb benevolència. Perquè no sé que teniu, cabrons i cabrones, però us feu estimar.
GRÀCIES PER TOT!!!!
20 de març 2007
La polideta vermella i els 3 gossets

Ahir vaig llegir una "notícia": un autor ha reescrit tots els contes infantils en versions políticament correctes per no ferir sensibilitats. Així, per exemple: la caputxeta duia a la cistella "llaminadures baixes en calories i sodi"; o quan el caçador apareix per ajudar-la, la nena li espeta: "Sexista! Que et penses que una dona i un llop no poden solucionar els seus problemes sense un home?".
D'altra banda, a una escola anglesa han decidit susbstituir els clàssics 3 porquets, per tres gossos, ja que consideren (alumnes i mestres) que podria ferir la sensibilitat de la comunitat musulmana, tot i que aquesta ja s'ha manifestat dient que ho troben totalment absurd.
I jo em pregunto: és això una tècnica de màrqueting per tornar a popularitzar els contes infantils de tota la vida? Són els anglesos una colla de dropos sense feina? Es queixarà el sector porcí per aquesta pèrdua de protagonisme? Sortirà algú en defensa dels drets del llop, tan maltractat pels contes? No és sexista, acusar de sexista a algú que intenta ajudar pel fet de ser home? Tenim problemes per detectar la línia que separa el respecte de la més absoluta estupidesa? No hauria estat molt més divertit i instructiu fer la versió políticament incorrecte?
15 de març 2007
L’ull de l’huracà: l’assot dels mediocres i dels fills de puta
AVÍS INICIAL: si no entens de què va aquest missatge és que no va adreçat a tu.
Sembla que es confirma: l’Ull de l’Huracà és el dimoni, el “putu” anticrist.
Estem agafant mala fama perquè posem nerviosos els mediocres, posem nerviosos aquells que en comptes d’estar preocupats per tirar endavant les coses amb il·lusió, professionalitat i amb respecte per la feina dels altres només es preocupen per mantenir les seves parcel·les de poder ben acotades i protegides de qualsevol influència externa, només es preocupen de quedar bé davant dels superiors i mantenir el seu culet de mico lliure de cap perill.
Jo abans em resistia a creure’l, però ara hi tinc fe. Perquè només creiem en allò en què necessitem creure, i ara vull creure en això: no podran amb nosaltres.
L’esperit de l’Huracà no morirà mai!
No digueu que no estàveu avisats.
14 de març 2007
Imatge en exclusiva
L'autor de "Montecristo", Doc Moriarty, del que fins ara en desconeixiem l'aparença, repassa la seva obra mentre es pregunta:I AIXÒ HO HE ESCRIT JO?
Al fons de la imatge, el gremi de la crítica literària espera agotnat l'oportunitat propícia per atacar.
13 de març 2007
TOCANT ELS PEBROTS!

Eshtoy encantado con la reshpueshta que losh eshpañolesh de bien han dado a nueshtra convocatoria de manifeshtación.
"La gente pidió un cambio en la política antiterrorishta en una demoshtración de civishmo, de democracia y del ejercicio de un derecho de una manera tranquila y civilizada. Fue uno de losh eshpectaculosh mash bonitosh que he vishto en mi vida política."
QUINS PEBROTS!
(I quin mal gust... )
Diuen que avui en dia la música està fatal
Però què me'n dieu d'això?
Un home avançat al seu tempsMés caràtules freaks aquí
09 de març 2007
06 de març 2007
EL VALOR DELS CLASSICS.

Estimat senyor Montilla
Seré breu perque tinc feina. Aquesta setmana els trens han funcionat malament, el mòbil ha pujat de tarifes, no he fornicat (no problem) i els fanàtics del futbol blaugrana m'han taladrat l'orella. Ha sigut una setmana durísima per això li agraeixo que hagi desclassificat per fi els documents secrets de la Generalitat que fan referència als volums secrets del famós heroi català TEO. Fins ara TEO només anava al zoo, pero ara per fi tenim els altres volums que van ser sustrets i arxivats injustament a la guerra del perejil. Així senyor Montilla, agraeixo tenir entre les meves mans la trilogia Teo baixa al Raval, compost per "Teo pilla un cego de collons", "Teo passa farlopa" o "Teo fa de Xapero pels moros" i amb certa emoció he començat a llegir l'ultima gran obra "Teo li pilla un chungo al talego", una obra mestre de les lletres catalanes. En fi, aconsello per una major compresió de l'obra, començar per "Teo va tot pixat" i "Teo s'ha quedat penjat de tripi". Bon apetit.
28 de febrer 2007
CADA COSA AL SEU LLOC

l'altre dia una noia seguint el fil d'una conversa em va deixa anar allo de "...i tu que et penses? que les noies no ens masturbem tambe?" a lo que jo vaig respondre amb un fort crit "no!!!! la masturbació nomes es pels homes!!!". voldria tenir el recolzamentr de l'huracà, necessito coneixer la vostre opinió sobre aquest asupte de vital importancia. els homes ens em guanyat la masturbació a pols. hem fet tots els merits, hem treballat el tema amb passió... elles ens han comparat amb mandrils, amb monos del zoo. pero nosaltres no em baixat la guardia i em seguit el nostre camí...
diguem-ho alt i clar, les noies no es masturben, es més, ni es masturben ni deixen masturbar amb pau, es per aixo que us e de dir que si jo tingues més poder exigiria per llei que la mastrubació nomes fos per homes i que elles romanguessin cara la pared (amb lefa a la cara).






