Tinc un dilema; dels grossos, no es pensin.
Haig de prendre una decisió de calibre XL; de les que, si la cagues, saps que et maleïràs els ossos fins el dia del Judici Final.
Ara per ara l'únic que, tant em pot inclinar en una direcció com en una altra, són els maleïts "dubtes raonables". (Fa molts anys, de la pel·lícula "Dotze Homes Sense Pietat", on un tribunal popular jutja un home, vaig assimilar el concepte del "dubte raonable" i sovint l'aplico, especialment per qüestionar les coses que semblem evidents.)
Em trobo que, posant en pràctica la teoria, descobreixo dubtes raonables en qualsevol de les dues opcions que se'm presenten. Què faig? Deixo que desempati el cor?
Suposo que si...
Haig de prendre una decisió de calibre XL; de les que, si la cagues, saps que et maleïràs els ossos fins el dia del Judici Final.
Ara per ara l'únic que, tant em pot inclinar en una direcció com en una altra, són els maleïts "dubtes raonables". (Fa molts anys, de la pel·lícula "Dotze Homes Sense Pietat", on un tribunal popular jutja un home, vaig assimilar el concepte del "dubte raonable" i sovint l'aplico, especialment per qüestionar les coses que semblem evidents.)
Em trobo que, posant en pràctica la teoria, descobreixo dubtes raonables en qualsevol de les dues opcions que se'm presenten. Què faig? Deixo que desempati el cor?
Suposo que si...
4 comentaris:
estimat senyor.
si el seu dubte es posar-se una canya de canyam pel cul, el millor es que dessisteixi. si el seu dubte es fer un "mueve, mueve" amb dos gentil senyores. faci-ho. sisplau.
Home, em toca un tema que jo he viscut intensament, tant intensament que la decisió vaig haver de prendre-la en una tarda.
Com que tinc la sensació que la seva decisió i la meva són de la mateixa naturalesa, només puc dir-li una cosa: ¿vol intentar millorar o vol seguir com està?. No cal que prengui cap decisió amb el cor, només cal que es faci aquesta pregunta. Els dubtes sempre són raonables perquè sempre podem trobar-los una justificació, però qualsevol prospecció de futur és irreal, qualsevol decisió planteja riscos que no podem ni preveure, perquè quan fem el que fem no tenim ni punyetera idea de què passarà. Per tant fora dubtes i simplement pregunti's el que ja li he dit: ¿vol intentar millorar o vol seguir com està?. Quan s'ho plantegi així els dubtes no tindran tanta importància.
Sr. Gimene: prenc en alta consideració el seu consell. Tot i que no m'és fàcil; ha de saber que tinc raons poderoses que ni s'imagina a totes dues bandes.
Al mateix temps, ja es deu haver adonat que -a diferència de vostè-, no sé prendre les decisions en una tarda, si no en dècades! (...) Temps al temps.
El mantindré informat personalment.
Pensi, apreciat Huracà, que de vida només n'hi ha una. I no hi ha res pitjor que panadir-se d'allò que no hem fet, no del que hem fet...
Publica un comentari a l'entrada