19 de juny 2007
Les Festes... Majors?
D'aquí a poc, serà Festa Major a la meva ciutat. I què?
Fa quatre setmanes ho va ser al meu barri i hi van anar quatre gats (els de la Comissió i dues iaies sordes). Quina funció fan actualment les Festes Majors en les societats urbanes i per què encara hi malbaraten tants recursos els Ajuntaments? Quina gràcia hi troben a tancar un munt de carrers a la circulació, sense alternatives (quan la majoria els necessitem per sortir a treballar a fora), només per fer-hi passar uns capgrossos... o muntar un escenari per a l'Orquestra "Maravilles" de torn? Sembla mentida que no es vulguin adonar que les noves "festes majors" són esdeveniments com el Sonar, per exemple. I no és que el Sonar em desperti gaire interès, particularment; però s'hauria de començar a reconèixer que, muntatges d'aquesta mena són els que actualment s'ajusten més a la definició clàssica de "Festa Major": punt de trobada d’una comunitat local que es reuneix anualment a l’entorn d’uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l’església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents simbòlics compartits.
Ara no faré una defensa a ultrança dels Festivals, però si que penso que les Festes Majors que tanta gràcia ens fèien als 70 just recuperada la democràcia, han començat a fer regust de ranci i necessiten un replantejament dràstic. Per què no destinen la meitat del pressupost de les festes a escurçar les llistes d'espera als hospitals o a les residències?
Al capdevall, el Sonar (o el festival que sigui) s'autofinança i compta amb patrocinadors i tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El pitjor, per mi, de les festes majors dels pobles o ciutats més petites és que estas com obligat a assistir-hi. A BCN i ciutats grans suposo que és diferent.
Aquí l'Albert hi toca. A BCN, la Mercé (patrocinada, per cert) em sembla una festa que val la pena tal i com s'organitza: actuacions musicals com Deu mana, fires, exposicions, cirs i teatre al carrer... Però és clar, és Barcelona, i a l'Ajuntament de Barcelona hi ha pasta.
El problema és quan no hi ha pasta: festes de merda amb orquestes de merda que només que canten èxits de l'estiu (i de merda) per a que les iaies es torcin els tormells i els joves fugin a les discoteques de moda, on descobriran les drogues i la promiscuïtat sexual.
Menys festes majors i més clíniques de desintoxicació.
Miri-s'ho pel costat bo: aquest any no hi actuarà el Fary.
Publica un comentari a l'entrada