És veu que el primer calçat que va fer servir la humanitat va ser alguna cosa semblant a unes sandàlies. Per tant, és el calçat primitiu. Ara és una indumentària de temporada i sinònim d'informalitat, comoditat, frescor... fins el punt que el trinomi sandàlia-estiu-vacances és indestriable.
Amb les rebaixes en marxa he sortit a comprar-me unes sandàlies noves. Però he fet tard, de les que m'agraden ja no hi ha el meu número. Si a més, descarto les que no tenen puntera, els models per triar es redueixen en un 70 per cent i no estic disposat a ensenyar aquelles petites extremitats atrofiades i en vies de desaparició que són els dits del peu! Fins al punt que, si mai vaig a una platja nudista, l'únic que no em treuria seria el calçat. I fer servir mitjons a sota les sandàlies fa de guiri centreuropeu anys 70.
Per tant, que torno a casa amb les mateixes sandàlies de fa tres temporades i amb els diners pressupostats, al bitlleter. Cap problema. No em penso comprar res que m'imposi el mercat així com així. I si acabo superant el meu trauma amb la disformia dels meus dits (no pitjor que de la majoria de la població) sempre m'en puc fabricar una parell com les de la foto. Aquest jove no té tantes manies com jo...
6 comentaris:
Ara!! Les sandalies no haurien de mostrar els dits dels peus mai! N'estic cansat de veure peus lletjos.
La sandàlia sempre ha estat un calçat incompatible amb la meva mandra per tallar-me les ungles dels peus.
Compri's unes espardenyes de betes i veurà que fresc que va.
El de la foto és Touré Iaiá?
Jo tinc dos jocs de sandàlies. Unes per anar fresc, les altres per vestir bé. Les primeres són una guarrada, les segones són com uns mocassins oberts.
També vaig arribar tard a les rebaixes.
Diu, diu:
-Mama. qui ha menjat musclos al bany?
-No res, el teu pare que s'ha tallat les ungles del peus...
(Es veu que s'havia de comprar unes sandàlies).
(Gràcies)
This is a nice blog. I like it!
Publica un comentari a l'entrada