Corol·lari termodinàmic

Què n'és de maco sentir-se ple d'energia!
De vegades no ens n'adonem i pensem que aquest estat de gràcia és el que és normal, quotidià o fins i tot, en el pitjor dels casos, un estat de letàrgia de la consciència que ens porta a viure un sentiment perillós i estúpid anomenat optimisme.
Però tot i que aquest estat energètic a prova de vampirs seria el desitjable tots els dies de la nostra vida, sovint ens depara situacions que ens sobten i que fins i tot podriem arribar a qualificar de preocupants.
¿Qui no s'ha sorprés a si mateix picant amb alegria un text de la discoteca XQUÈ i mesurant el temps que dura amb una locució jovial impensable tenint en compte que ens repateja el fetge tanta parafernàlia per no res? ¿Qui no ha sentit que en un moment donat el fet d'escriure un text per a una falca de CANO GRUP D'AUTOMOCIÓ et pugui semblar el millor que podries estar fent en aquell moment de la teva vida encara que allò et faci oblidar durant una estona què és el que realment voldries fer per omplir els espais buits del teu esperit? ¿Qui no s'ha sorprés pensant que darrere l'admiració sobtada d'algú que fins llavors només havia mantingut amb tu una actitud distant hi pugui haver l'esperança d'un futur professional millor?
L'energia no es crea ni es destrueix, però certament no tinc ni punyetera idea d'on collons surt.
L'únic consol seria poder retenir-la per fer-la durar dies i dies fins que la mort te'n separi, però els Monsieur Noir d'aquest món, els àtoms aïllats d'aquest planeta o els que no es pentinen d'allà dins els despatxos no tindrien raó de ser i s'acabarien volatilitzant després d'una implosió de gasos innobles que els faria desaparèixer per sempre de la faç de la terra.
L'única pega és que llavors, viure no tindria tant de mérit i la vida potser se'ns faria una mica més avorrida.
O potser no. Seria qüestió d'anar-ho provant. Si es pot.

Gerard.

No entenc mai a Monsieur Noire!

De bon matí he creuat la mirada accidentalment amb Monsieur Noire i de seguida he comprès que no tindriem un bon dia. Ell sol havia duia polaritzat sobre les seves galtes rojenques tot el mal rotllo latent que hi debia haver a l'ambient (i del que jo vivia feliçment ignorant). Amb ullets sornaguers et mira com dient: "Ja tinc una nova víctima!" I llavors, s'esmunyeix amb la bossa plena de sang com un mosquit que acava de xuclar el bestiar. Com sempre passa, el "monsieur" a aconseguit contagiar de negativitat tot i tothom que li ha passat per davant. Entre ells, jo. En quina mala hora m'he posat al seu abast! Si, he badat... El contacte amb el seva força maligna ja m'ha arruinat el dia. I això que he vingut a la República d'Huracàlia cantant l'última de les Ketchup, de tan content com estava!
Res, no feu com jo avui. Aneu en compte amb la gent negativa i els vampirs energètics. Són males influències...

Somewhere over the puto rainbow

Les paraules màgiques que havia de pronunciar Dorothy (o Dorita en la versió franquista) per abandonar per sempre Oz i tornar a Kansas eren "enlloc no s'està com a casa" o alguna cosa per l'estil. D'aquesta manera fugia per sempre d'aquell món estrany i que per molt guai que es veiés en technicolor a la pantalla havia de ser una cort de frikis habitada per éssers tan imbécils com un teletubbi fumat. Doncs hi ha dies que sembla que el món és així, com mínim aquest petit món en què confluim cada dia els huracanets per fer anuncis de ràdio, sobretot perquè estem envoltats de lleons cobards, homes de llauna rovellats com una mala cosa i espantalls que pretenen convence'ns que són models de passarel·la. I a sobre la malvada bruixa de l'oest parla amb accent francés.
I ja podem dir les paraules màgiques, ja... que per molt que diguem "enlloc no s'està com a casa" no hi ha manera que ens teletransportem directes al sofà o, encara millor, al llit, que és on les persones normals hem passat els millors moments de la nostra vida adulta.
Però no. Aquí els personatges estranys i estúpids no desapareixen. I hi ha dies que valdria més marxar a a casa a les 9 i 10 i no tornar fins el dia de venir a buscar la quitança.
I ni somewhere over the rainbow ni res que se li assembli.
Visca Huracàlia, república independent.

Gerard.