Bé, el cas és que després de 32 anys pensant que era una persona intel·ligent i agraciada amb un talent superior al de la mitjana m'he adonat que, malauradament, res d'això no era més que una il·lusió. En realitat, per molt que em faci mal, m'assemblo més a aquells mediocres horribles a qui odio que no pas a aquells personatges dotats de grans qualitats artístiques als qui volia assemblar-me.
Sóc gris. Sóc mediocre.
I ara què?
He de revisar tot el que tinc i tot el que vull?
He de canviar de feina?
¿I en aquest cas, quina feina seria prou mediocre per a mi tenint en compte que ara em dedico a escriure parides que després surten per la ràdio i per la tele?
Si us plau, ajudeu-me.
Espero consells brillants, que de mediocritat ja vaig prou servit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Hi ha qui fa de la mediocritat la seva bandera, com aquell d'American Splendor. Ho trobo mediocre.
Faci com fa tota la gent mediocre: afirmi que és tant bo que la resta de la gent no l'entén. I copiï. Copiï tant com pugui.
Exemples: Risto Mejide, Jordi Labanda, Pedro Ruíz, Carlos Latre, Florentino Fernández, els del Club de la Comedia... Gent mediocre que fan coses mediocres. Sí, sí: copïi molt i digui que vostè millora les coses del altres, que en puleix els defectes. Els xinesos del carrer Trafalgar s'han fet d'or gràcies a això.
Gràcies a això i a cuinar compatriotes, cuidao.
Si es qüestió de copiar, no hi ha problema.
Això sí, de tots els comentaris el que em sembla més interessant és aquell que diu "comentario suprimido". Segur que el gran secret estava en aquest missatge i l'autor, el molt cabró, finalment ha decidit no treure'l a la llum.
De fet és meu. Havia escrit a cuina en comptes d'a cuinar.
Un altre mite que es trenca.
mal·layda hurtugrfia!
Publica un comentari a l'entrada