Una pregunta tonta

Quan l'unic objectiu a la vida d'un home és que arribi l'hora de dinar... significa que ha assolit la serenitat o que la seva vida s'ha ensorrat?

Neandertals, on sóu?

Sembla que els humans (autodenominats "homo sapiens") vam arribar a Europa fa uns 40 mil anys provinents d'Àfrica; però els neandertals, que suposen una altra espècie (amb un genoma que coincideix amb el nostre en un 99,5%) ja hi eren des de feia... 250 mil anys! Els neandertals no es van extingir fins passats uns 5 mil anys, per tant que foranis i invasors van compartir territoris un "ratu" llarg. Els paleoantropòlegs dubten sobre la possibilitat que mantinguessin contactes sexuals, els quals haurien pogut originar el creuament d'ambdues espècies. Em sorprèn aquesta prevenció dels científics; coneixent alguns individus humans, com els conec, us puc assegurar que son capaços de copular amb criatures d'aquest aspecte (i de pitjor... ):

Sra. Neandertal (reproducció) Sr. Neandertal (reproducció)

Perduts per l'estètica

- Renovació o mort? ... ...
- Mooooooort!

- (...!) Que cabrons. Doncs us foteu, que de moment em fet renovació.

(En bedefici d'una lecdura bés coboda)

Endevinalla paquiderma

Si "Franco, Franco, que tiene el culo blanco, porque su mujer lo lava con Ariel"...
De quin color l'acabaves tenint si feies servir sovint aquesta marca de paper higiènic?

Julieta, oh, Julieta

Que m'estic fent gran és un fet inqüestionable, només cal mirar el meu DNI o fixar-se en les meves "arrugues d'expressió". L'únic dubte que tinc és si això m'està fent més savi o més idiota. És la meva fascinació per la senyoreta Julieta Venegas la que fa que m'ho pregunti. Fa només dos o tres anys hagués fugit espaordit (i de fet ho feia) d'un disc amb el seu nom a la coberta, però avui dia estic absolutament obsessionat no només amb les seves cançons (que no puc deixar d'escoltar) si no amb la seva persona. He arribat fins i tot a somiar que li demanava matrimoni i això sí que és preocupant perquè:

1. Ni tan sols se m'ha passat mai pel cap demanar-li a la meva pròpia parella.
2. Fins ara pensava que la Julieta era lesbiana.
3. Quan he somiat amb una famosa ha estat per fornicar-la sense pietat, però mai per assumir un compromís a llarg termini que impliqui inevitablement (no us enganyeu pensant el contrari) una vida sexual avorrida, com a mínim amb la parella, és clar

Certament no sé si hauria d'anar al metge, abaixar la meva dosi alcohòlica setmanal o limitar-me a continuar gaudint de la seva música i del seu enganyós aspecte de bona noia.

Què en pensen vostès, senyores i senyors?

Ni pessimistes ni trascendents

Com que en les últimes hores aquest blog ha rebut els apelatius de "massa pessimista" i "massa trascendent", hem decidit rebatre les veus crítiques, matant dos ocells d'un sol tret amb la fotografia que encapçala aquest text.
Espero que estigueu satisfets.
Ara ja sabeu que "L'ull de l'huracà" sempre escoltarà els vostres suggeriments.

Autocrítica

Un visitant d'aquest ciberlloc m'ha fet adonar del to més aviat pessimista (diga-li pessimista, diga-li negatiu o ressentit) que es despren de la majoria dels posts . I té raó! Per això, convoco totes les nostres tres neurones escrivents, a una manifestació ludico-festiva que desitjo que ens meni cap un torrent d'alegries i il·lusions que acabin vessades sobre "L'ull de l'Huracà" en forma de bonics escrits. Visca l'alegria de viure, no? Valen? O què? ...

Esperança: petit poema visual en escala de grisos

esperança, esperança, esperança, esperança,

¡......REALITAT......!

esperança, esperança, esperança, esperança...
(i així fins que torna a arribar el pagament de la hipoteca)

Pessimisme i redempció: petit poema visual en dos colors

MERDA, MERDA, MERDA, MERDA, MERDA,

"........MIGDIADA........."

MERDA, MERDA, MERDA, MERDA, MERDA...
(i així fins l'hora d'anar a dormir)

Tinc pels . I què?

NO! a la depilació masculina! Amics varons: acabem amb la plaga de centres d'estètica que ens ofereixen la fotodepilació làser! No us penseu que desgravareu a la renda, ni que triomfareu més professionalmet, ni que sereu millors companys, pares o amants, ni que us plouran les ofertes de sexe... Només és una altra perversió de la nostra societat de consum. No ens enganyem: amb nosaltres han vist una veta gairebé inesgotable, perquè és evident que sóm molt més pilosos que les dones. El somni de tot ambiciós sense escrúpols, de fer-se ric; o pitjor, de qualsevol sàdic! No senyor, no permetré que ningú atempti contra els meus fol·lículs pilosos, al capdavall són part de la meva anatomia natural, fruït de milions d'anys d'evolució. (Mai no m'hauria pensat que em posaria darwinista per defensar el meu vell). Defensem els nostres pèls i declarem-los "Patrimoni de laHumanitat", com a mínim. Després d'esgotar tot el sòl urbanitzable, ara pretenen envaïr un altre terreny: el dels nostres cossos!. Guerra a la Corporación Dermoestética i similars!!!
Si de cas, confisquem les màquines Epilight i fem-les servir només per treure'ns els pels de la llengua i de pas acabar amb l'altra plaga del moment, la de la "correcció política"(anteriorment tractada en aquest mateix Blog).

(A mi no que no m'emprenyin fins que hagin inventat el tractament definitiu per recuperar el cabell caigut...)